"Som un espai creat per a donar orientació a nivell físic, emocional, psicològic i espiritual. T'acompanyem en el teu procès evolutiu per a millorar la teva qualitat de vida".

Diafreoteràpia

 

DIAFREOTERÀPIA

 

DIAFREO_4

A pesar que totes i tots tenim els mateixos músculs i ossos, la forma del nostre cos és molt diferent. Ens parla de la nostra història i ens dóna una actitud corporal que també diu molt de nosaltres. El cos es modela segons l’adaptació física i psíquica al mitjà social i familiar en què ens toca viure. Per a això es bloquegen algunes zones del cos amb l’objectiu sovint inconscient, de bloquejar informacions conflictives, inhibir respostes o evitar l’aparició de determinats sentiments. El resultat és una pèrdua d’espontaneïtat, flexibilitat, capacitat de resposta davant la vida, i desconnexió d’algunes àrees de la memòria. Això ens porta a perdre una part de la nostra identitat.

En Diafreo es busca l’harmonització integral de la persona a partir d’un treball corporal, alliberant les tensions i adquirint consciència corporal profunda, i alliberant també l’expressió guardada en la memòria corporal, per recuperar la salut i la nostra identitat.
Françoise Mézières, la revolucionària.

El treball en Diafreo es basa en els principis de fisiologia muscular establerts per la fisioterapeuta francesa Françoise Mézières (professora de l’escola de fisioteràpia de París sobre la dècada dels anys 40).
Segons el seu mètode, anomenat Mètode Mézières, la musculatura actua en cadena. La més important és la cadena posterior, que va del crani als peus, amb la seva prolongació en la cadena interna. També la cadena lateral, descrita en Diafreo, obeeix a les mateixes característiques, que serien el que aquestes cadenes es troben crònicament escurçades i en tensió hipertònica, ja que en els nostres moviments quotidians, sempre s’usen en escurçament i mai en estirament. I d’aquesta manera el conjunt que formen es va escurçant al llarg de la nostra vida, accelerant-se en traumes físics i processos degeneratius.
Aquesta cadena va a intentar mantenir sempre la seva longitud, i per evitar el estirament d’un múscul, la resta de la cadena serà arrossegada, provocant el que es diuen compensacions, en forma de rotacions, latero flexions, cifosis i lordosis.

En Diafreo seguint el mètode Mézières, es van a intentar evitar aquestes compensacions per així aconseguir estirar realment els músculs perquè cedeixin la seva tensió.
Les teories de Mézières mai han pogut ser contradites i es poden demostrar sobre qualsevol persona, encara que el seu mètode ha estat sempre adulterat, tecnificat i marginat, ja que contradiu els principis sobre el funcionament muscular predominant en la medicina, fisioteràpia, gimnàstica i mètodes alternatius, ja que la seva visió global del cos s’oposa al pensament lineal en el qual ens hem format tots.
Cal recordar que per Mézières aquests processos d’escurçament eren purament físics.

La història de la nostra vida dóna forma al nostre cos.

En Diafreo l’experiència demostra que aquests processos d’escurçament i contracció també es deuen als processos d’adaptació a l’entorn i traumes psíquics, ja que bloquejant certes parts, sobrevivim, però acabem amb la nostra capacitat de resposta inhibida., ja que expressem les nostres emocions amb els músculs, i les inhibim bloquejant aquests músculs. La inhibició muscular és el nostre sistema de defensa d’experiències traumàtiques, així com d’experiències de dolor físic (accidents, caigudes…), i aquestes tensions s’organitzen sempre seguint el trajecte de les cadenes descrites per Mézières, mantenint-se per la tensió muscular i el bloqueig de la respiració, configurant la forma del cos i el caràcter. A més amb la nostra actitud corporal participem de la comunicació no verbal, que sempre està activa, encara que sigui de manera inconscient.

El dolor ocult.

Aquesta organització muscular, que en el seu moment ens va servir com a sistema de defensa amb resultats efectius, a la llarga, ens allunya de l’eix del nostre cos i ens impedeix la autopercepció, afectant a l’equilibri corporal i psíquic. Passat un temps pot aparèixer un dolor en un altre punt de la cadena, sent la conseqüència d’un dolor oblidat del que el nostre cos va fugir en es moment.
Mitjançant el treball en Diafreo, en actuar sobre els símptomes actuals, es pot arribar a aquest antic dolor que Mézières va cridar “el dolor ocult” i que va poder ser l’origen de tota la cadena de compensacions. Per la Diafreo aquest dolor no és només físic, sinó que té també un origen psíquic.

La forma condiciona la funció.

Una forma harmònica del cos està pensada per la naturalesa perquè tots els òrgans i sistemes tinguin el seu espai, i perquè puguem tenir una resposta adequada al flux d’informació que ens arriba a través dels sentits i dels nostres propis sentiments i emocions. Si la forma canvia a causa de les tensions, el conjunt queda danyat i això influeix en tots els sistemes vitals. Per exemple, molta tensió muscular en qualsevol part del cos, a més d’impedir una bona irrigació d’algun òrgan, provocant patologies que no seran relacionades amb l’estructura muscular ni psíquica, es manifestarà en desviaments de l’eix i desgastant per exemple, un cartílag o provocant una hèrnia discal (entre altres coses).
Tots els sistemes (visceral, muscular, esquelètic, circulatori, hormonal i energètic) poden ser afectats per aquesta tensió muscular crònica, provocant menor irrigació cerebral i la disminució de l’oxigenació del cos.
Des de la Diafreo no es diagnostica ni es tracten els símptomes o malalties concretes, però veiem sovint com recobrant la forma harmoniosa del cos, tots els sistemes que estaven comprimits o desplaçats recuperen millor les seves funcions.

Com es treballa en diafreo?

Treballem en sessions individuals o grupals, previ acord entre terapeuta i client.
També es poden treballar estiraments múltiples, aquests s’utilitzen sobretot en el treball amb nens o persones de mobilitat reduïda, i es duen a terme entre varis terapeutes.
Usem diverses postures adaptades a cada persona, per posar els seus músculs en estirament evitant les compensacions de les cadenes. Fem treballar als músculs en estirament isomètric, estirat en tota la seva longitud perquè així sigui traccionat el teixit conjuntiu i estimulada la miofibrilla.

La musculatura així augmenta en força i elasticitat, i no en duresa i contracció, com succeeix en els treballs isotònics (la majoria dels exercicis gimnàstics). En deixar anar els músculs de la cadena posterior, les seves antagonistes, sempre mancats de to, podran treballar i tonificar-se. Doncs cap múscul treballa si el seu antagonista està contret, i per això tenim gairebé sempre sense to quàdriceps, abdominals, trìceps…

Durant el treball vigilarem sempre la respiració, per evitar els seus bloquejos, i les compensacions, per evitar que els escurçaments passin d’un segment a un altre.
A més de el “dolor ocult” poden aparèixer memòries, emocions, moviments o experiències que estaven retingudes en aquestes contraccions, que seran permeses i elaborades, ajudant a la persona a comprendre’s a si mateixa, a expressar-se de noves maneres i a canviar.

Aquests canvis impliquen a tot l’ésser, si es queda només en el físic no hi haurà un canvi veritablement profund. Les vies obertes mitjançant el treball corporal hauran de ser transitades de nou, habitant cada part del cos amb el que això implica d’acceptar la nova informació i sensació.
Quan la persona obre el seu sistema defensiu, necessita algú al seu costat que l’acompanyi en el procés. Necessita de la calidesa, el coneixement i la bona disposició del/la terapeuta. Aquest per la seva banda, a més del coneixement del mètode, precisa d’un propi procés personal que li capacitarà per acompanyar a les persones en el seu procés emocional, ajudant-les a relacionar la seva vida amb el seu estat corporal.

En aquest espai el/la client podrà explorar com funciona la seva musculatura, relacionant-ho amb la seva vida emocional, escoltant la seva circulació energètica, comprenent on i perquè es bloqueja, trobant eines per poder ajudar-se a si mateix, perquè la confiança superi a la por a deixar anar els bloquejos. Així podrà explorar també la seva vida quotidiana i comprendre en quines situacions es torna a bloquejar, així com el que està expressant amb la seva actitud corporal.
S’observarà a cada persona i s’adaptarà el treball al seu procés personal, però, finalment, la resposta està en cadascuna, el/la terapeuta és un facilitador/a de el procés, no posseeix la clau.

Finalment, treballarem el sentit cenestèsic, que obre la connexió a les nostres sensacions internes i ens porten a el “espai intern”, on se situa la percepció i la connexió amb la part més autèntica del nostre ésser, ajudant-nos a cicatritzar els forats de l’estructura del nostre Jo, proporcionant-nos estructuració interna, la qual ens permetrà afrontar les circumstàncies externes com a tals.

(Extret i resumit de http://www.diafreo.es)

HORES CONVINGUDES

Dijous quinzenal, Cèlia Lledó, demanar hora al Tel.609 555 785

Dimecres, Elena Benitez, demanar hora al Tel.653 596 833

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s